Metges de la covid: «No volem aplaudiments. Si vol ajudar-nos, vacuni’s, protegeixi’s»

«És possible que molts pensin que es podia haver fet més i millor, però no, s’ha fet tot el que s’ha pogut i més, molt més i millor que en altres països», assenyala el mateix doctor, que porta tractats més de 5.000 casos en un hospital de Barcelona. «Tothom s’ha deixat la vida en això i, quan fa referència als sanitaris, no és un joc de paraules, ja que la incidència en el nostre gremi ha sigut del 30%. Portem més de dos anys sense vida familiar, vivint als hospitals i havent convertit els pacients, companys, infermers, portalliteres, sanitaris i el personal de la neteja en la nostra autèntica família. No volem que ens aplaudeixin, no volem més aplaudiments. Si volen ajudar-nos, i ho necessitem, ¡ho necessita la societat!, facin cas a les autoritats, vacuni’s, protegeixi’s, accepti de bon grat les decisions que prenen les autoritats, els tancaments i, fins i tot, el confinament, si és, de nou, necessari, però no ens aplaudeixin més».

La vacuna salvadora

Els sanitaris tenen la sensació que la societat s’havia desentès de la perillositat de la pandèmia una vegada va aparèixer la vacuna. Ni què dir té que els metges estan altament sorpresos de la versió difosa pels negacionistes, «als quals hauríem de dir-los que, si no hagués sigut per la vacuna, en aquests moments, amb aquesta última onada, amb la variant òmicron, estaríem patint, sens dubte, el mateix i terrible índex de mortalitat que vam patir en l’arrencada del coronavirus».

La mateixa sorpresa produeix entre els responsables mèdics la crítica o el qüestionament a la vacunació dels nens. «Aquesta posició», insisteix un altre doctor, especialitzat en la covid-19, «resulta impossible de defensar, entre altres raons perquè als Estats Units s’han vacunat ja diversos milions de nens i no hi ha hagut ni un sol cas de seqüeles, ni un. Per descomptat que també hem de vacunar els nens i no desprendre’s mai de la mascareta».

Seqüeles de l’inici

Metges, infermeres, sanitaris, personal de neteja dels centres tornen a témer, si la ciutadania no es pren seriosament els consells de les autoritats i la professió mèdica, el nou estat d’alerta. I estan convençuts que, si no som prudents aquest Nadal, es produirà un nou esclat de defuncions. «El problema», insisteix un altre especialista d’una de les plantes de covid-19 d’un altre dels centres hospitalaris de Barcelona, «és que la professió mèdica encara no s’ha recuperat del primer any, caòtic i duríssim, que va suposar per a tots nosaltres la pandèmia. Els nostres cossos i els nostres caps encara no s’han recuperat d’aquell caos. Jo no he viscut, per sort, una guerra, però la covid-19 és una guerra en què l’enemic és gairebé invisible i que, si no aconsegueixes matar, et mata ell».

En aquells dies, setmanes i mesos inicials, el risc que van córrer tots ells va ser tremend i, per descomptat, no només davant el desconeixement complet de la malaltia sinó, també, davant la precarietat del material amb el qual afrontaven el virus i, sobretot, la incertesa de no saber com tractar-lo, fet que va provocar un desgast tremend en la família sanitària. «La gent tem tornar a viure mesos com aquells i, en aquest sentit, no es troba amb forces per afrontar, ni tan sols, una cosa semblant. D’aquí que, ara, més que mai, necessitem la comprensió i ajuda de la població perquè es prenguin seriosament que això ni ha acabat ni va camí d’acabar-se».

Salvar vides

Notícies relacionades

Pilates, ioga i meditació

L’alcohol ja causa el 15% de consultes mèdiques i 150.000 ingressos a l’any

N’hi ha que encara recorden quan, en els inicis, entraven a les habitacions o improvisades ucis dels pacients que patien la desconeguda i mortal covid-19, protegits, simplement, amb bosses d’escombraries. «La gent vivia a l’hospital i només acudia a casa seva a dutxar-se, canviar-se, menjar alguna cosa amb la seva família, si és que tenia la sort de coincidir-hi, i tornava al centre sanitari. Va ser un desfici. Aquesta vida ha deixat una empremta terrible en tots nosaltres i, ara, el personal tem que, si no som prudents, si no fem casos als consells mèdics i a les autoritats, ens torni a passar el mateix. I hi ha sanitaris que no ho resistiran», assenyala el mateix doctor amb els ulls humitejats.

Més d’un metge explica que molts dels seus companys/es estan cansats, farts, de veure-li les orelles al llop. «Temem que es repeteixin les escenes en les quals la gent es rendeixi, abaixi els braços i es negui a entrar a les habitacions o l’uci. Després del sofert, que va ser molt, un arriba a comprendre determinats estats d’ànim, per molt que estimi la seva feina. Però és llavors quan tots, tots, hem de recordar que vam escollir aquesta professió perquè volíem servir als altres, no només pel sou, que també, sinó perquè volíem ajudar a guarir la gent. I, tant en aquell moment com em temo que ara, la gent ens necessita, mai ha deixat de necessitar-nos, així que cal continuar posant-se la bata i entrant a les habitacions i ucis a intentar salvar vides, ja n’hem perdut moltes, amb dolor i tristesa infinites per part de tots».